Ja fa un parell o tres de setmanes que les vacances van acabar. Que comença un nou curs amb molts reptes per endavant, no sé que es el que m'espera al llarg d'aquest any, però fins ara no he fet mes que sentir a parlar de "La Sele", aquell temut examen al final del Batxillerat. Aquell examen que pot marcar el teu futur, l'accés o no a la carrera que vols, a un treball més tard, al que serà la meva vida des de llavors.
I hi ha mes temes a part de La Sele, temes com son "Que vols estudiar després?" o "Aquest any serà molt dur".
I tot això afegit al meu pessimisme natural no fa res mes que empitjorar les coses. La incertesa, els dubtes, la por, l'angoixa, l'amor...
Tots ens asseiem als nostres llocs i la classe d'història comença. I altre cop es torna a sentir el mateix.
- Aquest curs es centra principalment en preparar-vos per a la Selectivitat. Segon de Batxillerat es el curs mes difícil de tots. Serà el pitjor any de la vostra vida. Després a la universitat tot canvia. Es un nou món.
Una altra de les típiques frases. Una mica de por per a conscienciar-nos del que ens espera i ens endinsem a la història, a l'any 1714 Absolutisme, Antic règim, Societat estamental...
Odio la història, bé, no la odio, el que odio es haver d'estudiar-la, d'haver de fer un examen. La trobo super interessant i potser seria de les meves signatures preferides si no fos perquè al final m'he d'aprendre dates, successos, personatges i escopir-ho tot en un full amb preguntes que després es puntuarà amb una nota del 1 al 10 depenent de quan hagis recordat entre els nervis i el rellotge que gira en contra teu, mentre vas pensant ja en el examen que tens al dia següent o potser unes classes més tard.
Les hores passen fins a la darrera del dia. Avui es un dia de sort, ultima hora, tutoria. Però La Sele torna a aparèixer, i aquesta vegada ve acompanyada per la seva germana gran, La Carrera.
El nostre tutor ens passa un full amb algunes preguntes. Les llegeixo totes ràpidament, la meitat no les sé respondre. Sobretot la última, la del meu futur, aniré a la universitat, això si que se segur que vull fer, però no sé que vull estudiar.
Fins ara havia pensat en fer el màxim que pogués, i ja es veuria. La meva idea el curs passat era passar amb la màxima nota dins de les meves possibilitats, fer l'examen de selectivitat i quan tingués la nota resultant ja miraria on podria entrar. Però aquest pla ja no em serveix, ara m'avisen de que hauré de saber on encaminar el meu futur abans de fer l'examen, potser fins i tot abans d'acabar les classes.
I a més a més, per si no fos poc, tenim un mes menys, s'acaba el curs al maig, això implica la mateixa quantitat de matèria en menys temps, que resumit be a ser mes estres, examens mes llargs, hores i hores estudiant per molts examens a la vegada... Un infern.
Per sort la setmana acaba i les primeres festes arriben, festes majors de la ciutat, dilluns no hi ha classe. Acabo els deures ràpidament i començo a fer plans per anar de festa a tots els concerts que es facin al barri.
És curiosa la manera en com anhelem les vacances, fa només dues setmanes ho estaven i ara en necessitem més.
Però sabem que no és possible, que a partir del primer dia de curs es torna a la rutina, cada setmana, cada mes igual, la mateixa gent, les mateixes classes, el mateix edifici... altre cop torna la monotonia.
No hay comentarios:
Publicar un comentario